Concepte desenvolupat per la fisioterapeuta australiana Jenny McConnell basat en la comprensió de l’influencia de la postura en les activitats dinàmiques com un factor causal dels símptomes múscul-esquelètics i els efectes beneficiosos de la descàrrega dels teixits tous, generalment amb una cinta adhesiva (tape), per disminuir de forma immediata el dolor i optimitzar els efectes del tractament, i la millora de la resposta muscular mitjançant el treball amb EMG.

Anomenem parts toves a les estructures que permeten el moviment i l’estabilitat d’una articulació, i entre aquestes trobem: músculs, tendons, lligaments i cartílags.

Sovint, quan aquests teixits es lesionen, són tractats de forma simptomàtica, amb repòs i immobilització; però la recerca en aquest àmbit, avui permet dir que moltes d’aquestes lesions es poden regenerar, lluny d’immobilitzacions, tractaments analgèsics i antiinflamatoris.

Hi ha grans diferències entre una estructura regenerada y una estructura cicatritzada durant una immobilització: la regenerada s’assembla a una estructura normal, mentre la tractada amb repòs i immobilització és una estructura més feble, d’un teixit diferent de l’original, de més baixa qualitat, més propensa a les recaigudes i que necessita més temps per guarir-se.

El kinesiotaping o embenat neuromuscular s’utilitza per solucionar problemes i dolors múscul-esquelètics sense restringir els moviments, tal i com ho faria un embenat funcional.

Les principals funcions d’aquest tipus d’embenat són la subjecció dels músculs ( estabilitat muscular i articular ), reducció de la inflamació, millora de circulació, disminució del dolor i correcció de problemes articulars.

D’aquesta manera es produeix una recuperació més ràpida de la persona, podent així retornar a l’activitat laboral o esportiva en un període de temps més reduït.

L’embenat funcional és la limitació o inhibició d’un moviment que produeix dolor , deixant la resta de moviments lliures.

Coneixem com embenat funcional a un tipus de tècnica de immobilització parcial utilitzada en les lesions tendinoses, musculars i lligamentoses principalment.

S’anomena immobilització parcial ja que l’embenat limita el sentit del moviment en el que apareix el dolor o bé podria agreujar-se la lesió, mantenint la resta de moviments de l’articulació o complex articular lliures.

La seva principal avantatge és que evita els inconvenients d’una immobilització complerta, com podrien ser la pèrdua de massa muscular, risc de pèrdua de la densitat ossia, problemes circulatoris, tromboembolismes, etc.

Aquest embenat ens permetrà el recolzament i la mobilitat, assegurant la màxima estabilitat amb una mobilitat relativa.

La neurodinàmica és el tractament específics del sistema nerviós perifèric. El nervi al seu interior té capil·lars sanguinis que quan estan sotmesos a pressió, irritació o aplastament, provoquen una falta d’irrigació sanguínia a l’interior del nervi i això provoca dolor, parestèsies, formigueig, adormiment, ... Els nervis es testen, i s’alliberen dels atrapaments que poden patir en diferents zones del cos per augmentar la seva mobilitat.

El treball actiu del pacient és essencial, s’ensenya a realitzar una pauta d’exercicis per mantenir les millores obtingudes amb el tractament del fisioterapeuta.

En punció seca (“dry needling”, en anglès) s’utilitza una agulla similar a la que s’usen en altres tècniques,, com l’acupuntura, amb la diferència que aquí el que interessa es l’efecte mecànic de “punxar” amb l’agulla sobre la zona exacta on es localitza el PGM, el qual està generant problemes. Es denomina “punció seca” tota vegada que no s’injecta cap substància o medicament.